Fernand de Varennes i Joshua Fishman

Canadà i Estats Units. Premi Linguapax 2004
Fernand de Varennes (Universitat Murdoch, Austràlia)
Fernand de Varennes (Universitat Murdoch, Austràlia) va ser director del Centre Àsia-Pacífic de Drets Humans i Prevenció de Conflictes Ètnics i membre fundador i editor en cap de la revista Journal on Human Rights and the Law. El doctor de Varennes és reconegut com un dels experts mundials sobre els drets lingüístics i ha escrit dues obres de referència sobre aquest tema: Language, Minorities and Human Rights (1996) i A Guide to the Rights of Minorities and Language (2001). Les seves publicacions s’han traduït a 17 llengües.

Ha impartit classes sobre drets lingüístics per tot el món, especialment a Àsia i Europa, i ha col·laborat amb l’OSCE-Alt Comissionat per a les Minories Nacionals en la preparació de les Recomanacions de Lund sobre la participació política de les minories nacionals.

Fernand de Varennes ha treballat amb diverses organitzacions internacionals com ara el Grup de Treball sobre Drets de les Minories de les Nacions Unides i la UNESCO. És investigador senior associat del Centre Europeu per a Temes de les Minories de Flensburg, Alemanya, i forma part de nombrosos comitès assessors de centres d’investigació i revistes especialitzades. Li va ser concedit el prestigiós guardó Tip O‘Neill Peace Fellowship de l’INCORE (Initiative on Conflict Resolution and Ethnicity) a Derry, Irlanda del Nord. Ha publicat cinc llibres i més d’una cinquantena d’articles i informes.

 

Joshua Fishman (Universitat Yeshiva/Universitat de Stanford).
El professor Fishman està considerat com probablement el més influent sociolingüista de la segona meitat del segle XX i com un dels pares fundadors d’aquesta disciplina. La seva carrera acadèmica com a professor, investigador i teòric ha estat llarga i distingida. Ha treballat a moltes universitats i centres d’investigació i actualment és professor emèrit de la Universitat de Yeshiva a Nova York. És autor de més de 60 llibres i ha publicat centenars d’articles en diverses publicacions.

Al llarg de la seva carrera, s’ha interessat especialment per les llengües menys usades i per les llengües amenaçades. Dues de les seves obres de referència són, Reversing Language Shift and Can threatened languages be saved?, publicats el 1991 i el 2001 respectivament. En aquests llibres presenta la seva escala per mesurar la interrupció lingüística intergeneracional ‘Graded Intergenerational Disruption Scale [GIDS]’ amb la qual es pot mesurar el canvi lingüístic.